La meva versió de Harry Potter. Part II

- Quantes vegades us ho he dit?! A Hogwarts no es pot desaparetre! -va exclamar l'Hermione.

Harry Potter i el pres d'Azkaban, J.K. Rowling

L'Hermione tenia ganes que acabés la classe. Quedaven tres minuts i semblava que la campana no sonaria mai. Feia un quart d'hora que havia deixat de prendre apunts sobre la traducció d'un text rúnic especialment complicat. Sabia que ho acabaria pagant, ja que allò estaria relacionat amb els deures; però ara no podia concentrar-se, tenia només un pensament al cap. Ja s'espavilaria després. Quedaven quinze segons. Ara sí que havia d'escriure, la professora estava dictant els deures. Llavors, va sonar la campana. L'Hermione es va estremir; tot i això, ara no podia marxar. Quedava poc. Havia aguantat tot el matí, només li quedaven els últims segons.
Per fi. Va arreplegar el llibre i les plomes de qualsevol manera i va arrencar a córrer. Va deixar enrrere tots els companys de classe. Va travessar alumnes amuntegats als passadissos cap al seu objectiu més proper. Només tenia allò al cap. Va córrer més ràpid.
-Ei, Hermione! -era el Ron.
Sense aturar-se, li va llençar la resposta amb un crit atafegat.
-Ara no, Ron. Ens veiem al Gran Saló!
Li quedava poc. Per sort, l'últim corredor era quasi bé buit. Va obrir la porta d'una revolada. Va deixar caure la bossa a terra de qualsevol manera i va ficar-se dins un dels compartiments. A corre-cuita, va aixecar-se la túnica i va baixar-se pantis i calces.
-Aaaahhh -va deixar anar. Gran part de la caca li va sortir de cop i, a l'acte, va sentir com se li relaxava tot el cos. Feina pudor. Molta. I la merda era una mica desfeta. Ja ho havia pensat, que tot el batut de bescuit i totes les granotes de xocolata que havia pres el dia abans a Hogsmeade li farien mal a la panxa. L'Hermione va apretar una mica més, per si tenia més per treure. Va sortir-li un últim cagarro força més compacte. Això era tot, així que va començar a trencar trossos de paper de vàter. Va haver de fer-ne servir bastant, perquè era una d'aquelles merdes que costava de netejar. Quan va acabar, amb un somriure de felicitat, va tirar de la cadena.
Al sortir, amb la motxilla a l'esquena, quasi bé es va entrebancar amb el Ron, que l'esperava assegut al mig de la porta.
-Ei, Herminone -va començar, mentre ensumava una mica - ostres noia, quina cagada acabes de fer, no? -va acabar dient, tot enriolat.
L'Hermione va tancar la porta de cop, fent cas omís a l'exclamació de dolor per haver trepitjat el peu del Ron. Decidida, va anar tirant cap el Gran Saló.
- No n'has de fer res, tu, del que faig al lavabo -va contestar-li, ben seria. Mentre, però, va sentir que les galtes li cremaven i va pensar que, en aquell moment, donaria el que fos per poder desaparetre.

La meva versió de Harry Potter. Part I

Però qui s'ha pensat que és per dir-me que no em passi de la ratlla- va dir el Harry tot indignat.

Harry Potter i el pres d'Azkaban, J.K. Rowling

Eren les dues de la matinada. El Harry feia deures d'Història de la Màgia mentre escoltava els roncs dels Dursley de fons. Tot estava quiet i en silenci al carrer Privet. Tenia la sensació que, en aquells moments, era l'única ànima conscient de tot el veïnat. Ni tan sols tenia la companyia de la Hedwig, que havia sortit a caçar. Estava força avorrit, i això que fer els deures de l'Escola era el més emocionant de l'estiu; però portava massa estona amb aquella redacció sobre les revoltes dels Gòblins. Va pensar en fer un descans.
Estirat al llit, el cap el va portar a pensar en la Xo Xang. La Xo era una noia de Ravenclaw amb la que el Harry s'havia fet un petó l'últim curs. En rememorar aquell moment, va sentir pessigolles a l'estòmac.  Va pensar en el seu somriure, en les vegades que el mirava quan eren al Gran Saló. El Harry va recordar-la vestida de muggle, amb uns texans arrapats i una samarreta amb la que ensenyava el melic; una roba que la feia molt més atractiva que l'habitual túnica negra de Hogwarts.
De cop, va llençar el llibre d'Història de la Màgia i els pergamins a terra, cosa que va provocar un fort sospir del tiet Vernon. Rememorar la Xo havia fet que el Harry s'excités. Se li havia posat la polla dura, així que va pensar que havia arribat l'hora de donar un cop d'ull a la revista que li havien donat el Fred i el George Weasley. Va anar a buscar-la al bagul, sentint una forta pressió sota els calçotets. Era una revista com la dels muggles -li havia vist algunes al Dudley- amb la diferència que aquestes noies s'acariciaven el cos de manera provocadora.
El Harry es va treure la part de sota del pijama i es va començar a tocar la polla. No necessitava gaires estímuls previs, ja que pensar en la Xo l'havia posat molt calent. Aviat va començar a moure rítmicament la mà amunt i avall, amunt i avall. Les noies de la revista, que s'havien adonat del que feia, van començar a tocar-se per ell. N'hi havia una d'asiàtica, com la Xo. I el Harry va imaginar-se que era ella, que estava acariciant-se per ell. Amunt i avall, amb una mica més de pressió a la punta. La noia de la revista va començar a gemir. En Harry tenia moltes ganes de tenir un orgasme. No volia aguantar-lo. Va deixar anar un esbufec. El semen li va sortir disparat a la cara de la noia de la revista, que es passava la llengua pels llavis obscenament.